LA PILOTA VALENCIANA
AURELI LÓPEZ
Aureli López en el centre de la fotografia en el Trinquet de Manises
El trinquet de Manises
MÉS BONICO DEL MÓN
He triat este títul
en homenage al genial Juliet d’Alginet, qui ya nos deixà, i al seu
etern amic-contrari en els trinquets, N’Antoni Reig Ventura
“Rovellet” naixcut en l’any 1932 i encara ple de vida; els dos
compartien esta afirmació junt al jagantesc Francesc Cabanes Pastor
“Genovés” i tantíssims enamorats del més valencià dels
deports, com ara Genovés II qui en acabant de patir totes les
lesions possibles per a un eixercici tan exigent, hui seguix dient,
jugant a gran nivell que “no hi ha res en el món que m’agrade
més que jugar a pilota”.
Ben de cor crec que
per a l’eixemplar cavaller Juliet d’Alginet no pot haver major
alegria que vore, des de dalt, a tres nets seus jugant ara i fent-se
un lloc entre els millors: Salva, Juliet i Guillem Palau.
Com totes les
tradicions de fondes arraïls en el poble pla, la Pilota Valenciana
és autèntica Cultura que ha vengut enriquint-se en el pas dels
sigles, del seu vocabulari específic i creatiu, han passat a la
parla popular paraules i frases fetes que molts valencians ignoren
d’a on venen: tindre bon saque; eixir de rebot; a este hores
pilotes noves; de donar ningú es fa ric; perdre quinze i ralla; a
dos de val i la pilota encalà; penjar els guants; si me la donen
quinze, no la vullc; tindre la mà foradà; cavallers, va de bo…
Encara que tenim
ben documentats els primers temps del joc de pilota a mà (el Museu
d’Àtica en Atenes i la Feninde) torne a dir que ningú, ara per
ara, pot parlar dels orígens d’este preciós joc que ha de vindre
de molts sigles ans de Crist. Sabem que dels grecs passà als romans
i d’ahí s’escampà per casi tot lo món.
En Valéncia ciutat
i regne, per l’immensa creativitat dels seus artesans, s’adaptaren,
modificaren o varen nàixer modalitats que hui per hui són
genuïnament nostres, ben especialment la pilota de vaqueta, admirada
per europeus i americans i única –de moment- en la seua matèria,
farcit o reomplit i manera de preparar-la, cosir-la i acabar-la.
Si parlem de
modalitats, hem de mamprendre per les Llargues i el Raspall que
seguixen escorcollant sobre quina fon la primera; les imàgens
gregues d’hòmens nuets llançant-se la pilota poden referir-se a
qualsevol de les dos, ya més avant i en els palaus romans tenim
documentat el joc per dalt corda, en la mà nua o en una espècie de
paleta (per a no fer-se mal en les mans) nomenada “triquet” d’a
on podria vindre el nom de trinquet. Podeu i deveu consultar els
“Diálogos” del nostre J. Lluís Vives a on comparava els
trinquets de París en els de Valéncia, cóm s’equipaven els
jugadors-cavallers, etc.
Tornant al joc A
Llargues, pense que ha conseguit la màxima internacionalisació en
els campeonats valencians, europeus i mundials, un gran orgull per al
nostre poble que el nom Llargues junt a les antigues Chazas s’haja
acceptat per tots els països; i un goig que les pilotes blanques de
badana d’uns quaranta grams, duguen l’inscripció “Va de bo”
i solem fer-les ací per a tots.
A Palma o A Curtes
és germana del joc a Llargues en la diferència que explica el seu
nom (s’ha de traure a Palma i no lliure -de bragueta o bojaca, a
braç, a volea…), enguany, informava el Comité de Ralles que ha
segut la modalitat elegida per a la XV edició de la Copa Generalitat
que va alternant-les totes; en jovenils han jugat Gavarda,
Montserrat, Faura i Sella; en majors Parcent, Relleu, Sella i la Vall
d’Alauar.
El Raspall (Raspa,
Raspot, Raspallot o joc per terra) és, sense dubte, el millor i més
divertit per a iniciar als chiquets i chiquetes que fruïxen
enrollant-se les mans o protegint-se-les en un guant de cartó,
esparadrap, etc., és maravellós vore’ls a bacs per terra, entre
crits de gorja, tractant de guanyar-li l’esquena al contrari i
fer-li-la quinze. És modalitat del món professional i el número de
chicones-dònes practicants creix jorn a jorn.
La Galocha du de
malnom (molt bo per a mi) “la regina dels carrers” i creem que
naixqué de la reivindicació popular quan els trinquets estaven
reservats per als cavallers; si sabem vore el traure d’esta antiga
modalitat, passant la pilota per dalt de dos cordes, la del mig de
joc i la corda-galocha, entendrem que la segona equival a la ralla en
la muralla del trinquet, dalt de l’escala, la qual s’ha de passar
per dalt per a fer-la entrar dins del dau.
Com en el fet de
Vinatea (únic en el seu temps) li dia el rei Alfons IV El Benigne a
la reina Leonor de Castella que li demanava un contrafur “oh
reina, reina, el nostre poble és franc (lliure) i no així
subjugat com el de Castella…, pense ben de cor que el decidir
fer una preciosa rèplica en els carrers, a imitació dels trinquets,
era la resposta, ben lliure, del nostre poble a la prohibició dels
de sempre.
La Percha és un
abellidor barrejat entre Llargues i Galocha, divertida de jugar i que
s’ha anat quedant en eixos poblets-joya d’Alacant, com ara
Benasau, Sella, Castell de Castells, Murla, La Vall d’Alauar,
Benifallim, Relleu, Penàguila, Benimarfull (on naixqué el gran
filòlec Lluís Fullana Mira)…, vos serà molt profitós fer-los
una visiteta païsagística, deportiva i gastronòmica, també per a
escoltar la llengua valenciana sens empelts forasters, viva, culta i
plena de musicalitat.
L’Escala i Corda,
trinquet o joc a l’Alt, és la més completa i difícil de totes
les modalitats, com a prova que no deixa cap de dubte, el millor
campeó Individual de Raspall, el gran Waldo d’Oliva (qui ha penjat
els guants recentment) no passà d’una segon categoria quan vullgué
jugar per dalt corda, també jugava molt be a frontó valencià. És,
junt al Raspall, la modalitat professional més reconeguda i
practicada, com sempre, en els campeonats d’aficionats que organisa
la nostra Federació de Pilota Valenciana a totes les modalitats,
junt als Clubs i les escoles de pilota que ne són un cafís, en
participació de chiquets i chiquetes, jóvens i chicones, hòmens i
dònes…fonaments indefugibles per a que ixquen nous professionals
del bon treball fet en el Cespiva, Tecnificació…
Tenim els també
antics trinquets de Pilota Grossa (de reduït tamany) que tornen a
estar en actiu i en aficionats de totes les edats; les renomenades
Galochetes de Monòver en campeonats que ya organisa la Federació i
ampla participació a on hi ha una cat. “especial” en la qual
juguen pares contra fills i yayos contra nets.
El Frontó Valencià
(o les tres parets a la valenciana manera) creix, també des de la
Federació, en campeonats individuals i per parelles que són un
autèntic plaer en les categories de querubins, pre-benjamins,
benjamins, alevins, infantils, cadets i jovenils; en esta modalitat i
ademés de les categories 1ª, 2ª i 3ª, es juga el Campeonat de la
Diputació per parelles, en un apassionant barrejat de professionals
de l’Escala i Corda i el millors aficionats de 1ª categoria;
l’últim trofeu Individual “President de la Generalitat
Valenciana” l’ha guanyat Àlex Martí-Alejandro de Paterna- per a
alegria dels paterners.
El Frontó en
flares, tradicional de Chert i Traiguera junt a vells poblets de
Castelló, també ha iniciat, en èxit, els campeonats organisats per
la Federació; com he dit dels d’Alacant i per les mateixes raons,
també és perfecte pujar a vore jugar esta divertida modalitat
mentres gogem d’una naturalea tan espectacular com riquíssima i
una contundent gastronomia.
En l’aspecte
internacional hauríem d’afegir l’ara ben conegut One Wall o
frontó de paret única, el Joc Internacional que es juga en camps
d’herba, el Manito argentí, la Pilota Mixteca de Mèxic, la
Pasaka-Laxoa dels vascs i un llarc etc. perque en cada campeonat
europeu i mundial, el país amfitrió inclou la seua modalitat
pròpia.
Hi havia més
modalitats, hui en desús, pense que per eixa chicoteta anarquia que
sempre tria fer-nos caboteta de rata abans que coa de lleó…
¿penseu en falles i comparses? Va, no sigau malpensats…Puc
citar-vos “el rebotet”, “el palico”,el sabadall o
sabatall, el quedo, a l’all, el nyago …
I nos queda
l’extraordinari Joc Faller també conegut com a Joc de carrer o Joc
al carrer; l’idea vingué de Pepe Chiralt, qui ya nos deixà,
llavors vicepresident de J.C.F. per a Cultura i Deports; nos reunírem
en Joan Contreras, Alberto Soldado, Chiralt, Josep Lluís López i yo
mateix…No era llògic que la pilota valenciana no estiguera dins
del món faller i en això coincidírem tots; pensàrem en crear una
modalitat senzilla i tan fàcil de jugar com d’entendre pels
aficionats que la veren en places i carrers; mides del terreny de joc
i pes de les pilotes de badana segons les categories que s’apuntaren,
sempre contant en que fora divertit per a majors i chiquets dels dos
sexes. El primer llibret en el reglament de la nova modalitat s’edità
en 1997, recorde que duya en portada a tot color el braç dret del
hui Seleccionador del nostre deport, Pasqual Sanchis Moscardó “Pigat
II” de Genovés; a l’any següent ya creàrem el I Campeonat
Infantil, en acabant va anar creixent i hui goja d’una excelent
proyecció de futur.
Per si poguérem
traure un resultat positiu per a un pròxim pervindre, vullc
demanar-li a Junta Local Fallera que convoque una reunió en la qual
se parle de fer nàixer algun equip de pilotaris fallers, tant de
majors com de chiquets i chiquetes; pense que per a orgull de tots,
els equips que pogueren fer-se durien el nom de “Pilotaris fallers
de Paterna” i no de cada falla particular (si aixina ho aprovàreu);
el contacte seria raonar en Joan Contreras que du el campeonat faller
des de primeries, ell vos diria les categories, edats, tipos de
pilota, etc.; a banda i ací teniu el Club Paterna de Pilota
Valenciana hui presidit per l’amic i jugador Antoni Damian
Ferrandis, en qui vos puc posar en contacte quan digau; també tenim
al campeó que vos citava adés “Alejandro de Paterna” que és
Monitor de la Federació de Pilota. No cal dir-vos que seria genial
tindre equips fallers junt als del nostre Club –creat en 1981- que
ya competiren en Galocha, fa anys i seguixen participant, ara a
Frontó, en la Federació.
Com alguns sabeu,
he fet algunes publicacions del nostre deport, anotant sempre la
chicoteta història dels millors pilotaris paterners, professionals i
aficionats de bon nivell; una vegada més reivindique el nostre
trinquet (hui aparcament de supermercat) perque seria la millor
Escola de Pilota continuadora de l’iniciada en l’antic frontó de
la carretera de Manises, fa prop de quaranta anys…; no hi ha millor
homenage que pogam oferir-los als grans Micalet de Paterna, Torrijos,
El Pallero, Els Carbonerets –pare i dos fills-, Juliet, Micalet “el
pincho”, Paquito “el rubiet”, “Lloca”, José “el
carbonero”, Micalet “el de la rulla”, “Tartacòver, el
melero”, “Bravo”, “Chuano”, “Bartolo”, “Batiste”…i
un llarguíssim llistat. Reviscolaríem la seua memòria endevinant
el seu somriure en vore chiquets i chiquetes practicant el Raspall,
l’Escala i Corda…
Per a anar acabant
i en el millor desig de que vos agraden, deixe entre barres un
poemeta-sonetet que vol profundisar en el debilitament del
nostre deport a costa del baló gros, diu aixina…Poqueta gent entre
les parets blanques/ la llarga escala no té caliu humà/ si mor el
tronc se li semen les branques/ rojos i blaus del deport valencià/
Les masses bramen en els ulls plens de vert/ i no hi ha lloc on no
adoren la brossa/ els mijos saben girar lo fals en cert/ i un mac
redó velles costums destrossa/ Els dos rebots conten als tamborins/
l’ahir de gom a gom i crits de glòria/ hui sol tenen el vol dels
teuladins…/ Un vent anglés borra la memòria/ que ha de tornar en
chiquets pelegrins/ vaqueta i clau d’un bell tros d’història.
Com a remat i segur
de compartir-lo en tot el món faller, un poemeta a la nostra Senyera
que ya ha fet els vint anys… Senyera, bella Senyera/ des de sempre
verdadera/ eres la recta drecera/ camí de la llibertat. / Senyera,
vella Senyera/ blau de la llum marinera/ groc de l’espiga
arrossera/ roig de mil cors en esclat./ Senyera, bella Senyera/
símbol pur d’un regne franc/ Senyera, vella Senyera/ clam d’amor
dels valencians/ que te canten en la llengua/ més dolça que en lo
món hi ha./ Senyera, mare Senyera/ força en pau d’un poble gran/
crit de qui te vol sancera/ acaronant als germans.
Aureli López
.