PRIMERA MOSTRA DE BALLS
TRADICIONALS CIUTAT DE MANISES
PRIMERA MUESTRA DE BAILES
TRADICIONALES CIUTAT DE MANISES
Idioma Valencià
El Dissabte dia 17 de Setembre es va celebrar -organisat per l’Ajuntament de Manises, Regidoria de Cultura- la I Mostra de Balls Tradicionals CIUTAT DE MANISES.
En esta primera ocasió el grup invitat ha segut el GRUP D’ARTÀ de Mallorca, que en els seus trages tradicionals, cantant les seues cançons tipiques mallorquines, han donant a coneixer el seu folclor -molt paregut en la forma i lletres de les cançons a lo nostre- que entra dins del ser i idiosincrasia del caracter mediterrani.
L’atre grup era el nostre GRUP DE DANSES I RONDALLA REPICÓ que nos han delectat en eixes cançons maniseres i valencianes que dona goig escoltar.
L’acte fon presentat pel maniser Josep Antoni Moya i Penya-roja, que feu una introduccio sobre la Mostra, aixina como sobre els participans en la mateixa, llegint la seua Historia i trayectoria fins a dia de hui.
Idioma Castellano o Español
(En construcción)
En la Plaça del Cor de Jesús, antiga Plaça del Mercat, vestits en el seu trage regional, han acodit des del Carrer de Sant Joan, a l’escenari, on han començat a maravellar-nos en les cançons que nos han oferit, i que ara relacione.
PRIMERA PART: GRUP ARTÀ BALLA I CANTA,
(ARTÀ, MALLORCA, ILLES BALEARS)
HISTÒRIA
Idioma Valencià
HISTÒRIA
DE L’AGRUPACIÓ ARTÀ BALLA I CANTA
Artà
Balla i Canta es va crear el maig de 1974.
Balla i Canta es va crear el maig de 1974.
Té
una orquesta que acompanya els balls, en directe sempre, integrada
per 14 persones, entre sonadors i cantadors; així mateix, té una
quarantena de balladors.
una orquesta que acompanya els balls, en directe sempre, integrada
per 14 persones, entre sonadors i cantadors; així mateix, té una
quarantena de balladors.
Pero
Artà Balla i Canta també es preocupa del planter i de la
continuïtat; té una escola de ball a la qual assistixen més de
setanta alumnes. Comencen als tres anys i poden estar fins als
quinze. Llavors si es comprometen seriosament, passen a formar part
de l’Agrupació. Així mateix, també té una escola d’adults en
la qual hi ha una trentena d’alumnes, on el divertiment i
passatemps, són les principals motivacions.
Artà Balla i Canta també es preocupa del planter i de la
continuïtat; té una escola de ball a la qual assistixen més de
setanta alumnes. Comencen als tres anys i poden estar fins als
quinze. Llavors si es comprometen seriosament, passen a formar part
de l’Agrupació. Així mateix, també té una escola d’adults en
la qual hi ha una trentena d’alumnes, on el divertiment i
passatemps, són les principals motivacions.
Artà
Balla i Canta ha actuat –i actua- en molts encontres de balls
populars, en les festes patronals de molts pobles de l’illa i en les
principals festes populars mallorquines.
Balla i Canta ha actuat –i actua- en molts encontres de balls
populars, en les festes patronals de molts pobles de l’illa i en les
principals festes populars mallorquines.
La
fita principal de la història d’Artà Balla i Canta va ser
en l’any 1988, del disc Artà Balla i Canta, en el qual hi
ha, a més de peces del seu repertori actual, cançons pròpies i
emblemàtiques d’Artà, com ara Sant Antoni de Viana o Sant Antoni
de Pàdua. En el 2000, per a celebrar el vint-i-cinc aniversari de
l’agrupació, s’ha reeditat el disc que es va gravar en 1988 i
s’han afegit algunes peces noves, per a donar-li més consistència
i qualitat.
fita principal de la història d’Artà Balla i Canta va ser
en l’any 1988, del disc Artà Balla i Canta, en el qual hi
ha, a més de peces del seu repertori actual, cançons pròpies i
emblemàtiques d’Artà, com ara Sant Antoni de Viana o Sant Antoni
de Pàdua. En el 2000, per a celebrar el vint-i-cinc aniversari de
l’agrupació, s’ha reeditat el disc que es va gravar en 1988 i
s’han afegit algunes peces noves, per a donar-li més consistència
i qualitat.
Artà
Balla i Canta també ha mostrat les seues creacions fora de
Mallorca. En 1995 i en 1997 es va eixir, en format d’intercanvi, a
l’Hospitalet de Llobregat i Castellterçol. En el 2000 van ser el
grup mallorquí convidat en les festes de la Mercé que cada any
organisa l’Ajuntament de Barcelona per Setembre. En 2003 va tornar
a eixir en intercanvi a Perillo (A Corunya), i, a partir del 2005,
cada any ha eixit a representar la seua música i danses a Istanbul
(2005), Dubrovnik (2006), Londres (2007) i Colònia (2008), tenint
una gran acollida en els diferents llocs que actuaren. En el 2009 va
ser el grup que va animar la festa de Sant Antoni en el barri de
Gràcia, en Barcelona. En el 2016 ha participat en el Festival de
Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, en Castelló.
Balla i Canta també ha mostrat les seues creacions fora de
Mallorca. En 1995 i en 1997 es va eixir, en format d’intercanvi, a
l’Hospitalet de Llobregat i Castellterçol. En el 2000 van ser el
grup mallorquí convidat en les festes de la Mercé que cada any
organisa l’Ajuntament de Barcelona per Setembre. En 2003 va tornar
a eixir en intercanvi a Perillo (A Corunya), i, a partir del 2005,
cada any ha eixit a representar la seua música i danses a Istanbul
(2005), Dubrovnik (2006), Londres (2007) i Colònia (2008), tenint
una gran acollida en els diferents llocs que actuaren. En el 2009 va
ser el grup que va animar la festa de Sant Antoni en el barri de
Gràcia, en Barcelona. En el 2016 ha participat en el Festival de
Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, en Castelló.
Les
preocupacions fonamentals d’Artà Balla i Canta són, d’una
banda, la recuperació de balls i de vestits antics i, d’atra, la
conservació dels punts i de les maneres pròpies de cantar i de
ballar de la Comarca de Llevant i, més concretament, de l’estil
artanenc. Per a fer-ho, no s’ha dubtat en consultar documentació
fotogràfica i bibliogràfica ni a recórrer al testimoni d’aquelles
persones majors que pogueren aportar alguna notícia.
preocupacions fonamentals d’Artà Balla i Canta són, d’una
banda, la recuperació de balls i de vestits antics i, d’atra, la
conservació dels punts i de les maneres pròpies de cantar i de
ballar de la Comarca de Llevant i, més concretament, de l’estil
artanenc. Per a fer-ho, no s’ha dubtat en consultar documentació
fotogràfica i bibliogràfica ni a recórrer al testimoni d’aquelles
persones majors que pogueren aportar alguna notícia.
Durant
la década dels 2000, Artà Balla i Canta ha representat numerosos
espectàculs en els quals la música i el ball han segut sempre els
protagonistes, dels quals podríem destacar la Rondalla de Sant
Salvador (2007), el Pas del Temps (2009).
la década dels 2000, Artà Balla i Canta ha representat numerosos
espectàculs en els quals la música i el ball han segut sempre els
protagonistes, dels quals podríem destacar la Rondalla de Sant
Salvador (2007), el Pas del Temps (2009).
En
el 2011, han presentat el seu disc nou “A sa tieta”, un recull de
21 peces, compostes pels mateixos membres de l’Agrupació. Les
lletres formen part de la cultura popular, de poetes mallorquins o de
composicions específiques per a l’ocasió. Va ser registrat i
mesclat en uns estudis d’Artà mateix. El disc va ser presentat en
juny, en el Teatre d’Artà.
el 2011, han presentat el seu disc nou “A sa tieta”, un recull de
21 peces, compostes pels mateixos membres de l’Agrupació. Les
lletres formen part de la cultura popular, de poetes mallorquins o de
composicions específiques per a l’ocasió. Va ser registrat i
mesclat en uns estudis d’Artà mateix. El disc va ser presentat en
juny, en el Teatre d’Artà.
Idioma Castellano o Español
(en construcción)
JOTA DE CADA DIA
SES CANDELÀRIES
MATEIXA DE PRIMAVERA
JOTA DES BELLVEURE
JOTA MARINERA
SA TEVA JOTA
BOLERO VELL
JOTA DEL MALFANER
MATEIXA DE LLEVANT
CARRITXERA
JOTA DE S’ESTIU
PARADO DE VALLDEMOSA
RAMALLET
GEGANTS
JOTA ANTIGA
JOTA DES GUARDIA
SEGONA PART: GRUP DE DANSES I RONDALLA REPICÓ
(MANISES, VALENCIA, COMUNITAT VALENCIANA)
També,
des de fa uns anys el nostre grup ha
representat en la nostra ciutat alguns espectàculs on la musica i el
ball són els protagonistes, com PERTANYENÇA (2012), D’OBRADORS A
COVETERES (2013), GALANTERIES I FLORETES (2014), ACORDIÓ I BALL A
MANISES (2015) i TRADIFUSIÓ (2016).
Idioma Valencià
HISTÒRIA
DEL GRUP DE DANSES I RONDALLA REPICÓ
DEL GRUP DE DANSES I RONDALLA REPICÓ
El
Grup de Danses REPICÓ es va formar l’any 1987 ab l’objectiu de
recuperar, difondre i promocionar el folclor en Manises i recuperar
les nostres tradicions.
Grup de Danses REPICÓ es va formar l’any 1987 ab l’objectiu de
recuperar, difondre i promocionar el folclor en Manises i recuperar
les nostres tradicions.
La
nostra tasca principal ha segut sempre la recuperació i difusió del
nostre folclor, dirigint els nostres esforços a la recuperació de
cançons i balls tradicionals.
nostra tasca principal ha segut sempre la recuperació i difusió del
nostre folclor, dirigint els nostres esforços a la recuperació de
cançons i balls tradicionals.
En
l’any 1989 es va recuperar “EL BALL DE LES COVETERES”
un event que es fea al voltant de la nit de Sant Joan en
el solstici d’estiu i que sembla evident que estava relacionat ab
la música i el ball tradicional.
l’any 1989 es va recuperar “EL BALL DE LES COVETERES”
un event que es fea al voltant de la nit de Sant Joan en
el solstici d’estiu i que sembla evident que estava relacionat ab
la música i el ball tradicional.
Moltíssima
gent major de la localitat ho assegura i reconeix, pero la veritat és
que no es té pràcticament cap resultat en referència a melodies,
balls i instruments.
gent major de la localitat ho assegura i reconeix, pero la veritat és
que no es té pràcticament cap resultat en referència a melodies,
balls i instruments.
Lo
que sí que és cert és que han quedat moltes cançons populars que
nos han cantat gent major de la localitat, de les quals algunes fan
referència directa al «Ball de les Coveteres». Encara que
en són molt poques i alguna prou residual (estrofa solta).
que sí que és cert és que han quedat moltes cançons populars que
nos han cantat gent major de la localitat, de les quals algunes fan
referència directa al «Ball de les Coveteres». Encara que
en són molt poques i alguna prou residual (estrofa solta).
A
partir d’estes explicacions, Eduard Navarro (mestre de la rondalla)
agarra les dos melodies i en la primera «El dia de Sant Joan»
compon una part instrumental seguint patrons tradicionalistes, per
tal de completar-la, i en la segona adapta igualment arranjaments i
harmonies ajustant les dos lletres completes i creant una lletra a la
part incompleta per tal de fer tres estrofes.
partir d’estes explicacions, Eduard Navarro (mestre de la rondalla)
agarra les dos melodies i en la primera «El dia de Sant Joan»
compon una part instrumental seguint patrons tradicionalistes, per
tal de completar-la, i en la segona adapta igualment arranjaments i
harmonies ajustant les dos lletres completes i creant una lletra a la
part incompleta per tal de fer tres estrofes.
De
tal manera que recuperant cançons tradicionals ab referència al
«Ball de les Coveteres» nos trobàrem que disposàvem d’una
jota i unes seguidilles. Llavors per tal de continuar ab la llínia
d’evolució tradicional (jota-seguidilla-fandango) nos calia un
fandango.
tal manera que recuperant cançons tradicionals ab referència al
«Ball de les Coveteres» nos trobàrem que disposàvem d’una
jota i unes seguidilles. Llavors per tal de continuar ab la llínia
d’evolució tradicional (jota-seguidilla-fandango) nos calia un
fandango.
Per
tal de conformar un fandango, el mestre, Eduard, va fer un seguiment
d’atres cançons de la comarca (l’Horta Sur) i a partir d’un cant de
breçol de la localitat de Massanassa, fa una adaptació a fandango
creant parts instrumentals i arranjaments seguint patrons
tradicionalistes i creant una lletra.
tal de conformar un fandango, el mestre, Eduard, va fer un seguiment
d’atres cançons de la comarca (l’Horta Sur) i a partir d’un cant de
breçol de la localitat de Massanassa, fa una adaptació a fandango
creant parts instrumentals i arranjaments seguint patrons
tradicionalistes i creant una lletra.
En
l’actualitat, el nostre grup està format per unes quaranta persones entre rondalla i balladors/es. Entre tots, fomentem i recuperem la tradició
del folclor, per a que la cultura valenciana no es perda i així les
noves generacions pugen conéixer i dependre les tradicions dels
nostres antepassats.
l’actualitat, el nostre grup està format per unes quaranta persones entre rondalla i balladors/es. Entre tots, fomentem i recuperem la tradició
del folclor, per a que la cultura valenciana no es perda i així les
noves generacions pugen conéixer i dependre les tradicions dels
nostres antepassats.
El
nostre grup participa en les dansades al voltant de la Nostra Comunitat i en les Festes Patronals de la Nostra Ciutat.
nostre grup participa en les dansades al voltant de la Nostra Comunitat i en les Festes Patronals de la Nostra Ciutat.
També,
des de fa uns anys el nostre grup ha
representat en la nostra ciutat alguns espectàculs on la musica i el
ball són els protagonistes, com PERTANYENÇA (2012), D’OBRADORS A
COVETERES (2013), GALANTERIES I FLORETES (2014), ACORDIÓ I BALL A
MANISES (2015) i TRADIFUSIÓ (2016).
A
més, també hem participat en festivals en alguns països europeus
com Itàlia, França, Alemanya, Suècia, Bèlgica… on em fet
germanor internacional en atres cultures i hem fet amics.
més, també hem participat en festivals en alguns països europeus
com Itàlia, França, Alemanya, Suècia, Bèlgica… on em fet
germanor internacional en atres cultures i hem fet amics.
Per
totes estes tasques, l’any 2013 l’Ajuntament de Manises va
premiar al Grup de Danses i Rondalla Repicó en el Premi 9 d’Octubre.
totes estes tasques, l’any 2013 l’Ajuntament de Manises va
premiar al Grup de Danses i Rondalla Repicó en el Premi 9 d’Octubre.
Idioma Castellano o Español
(En construcción)
Presentant l’acte Josep Antoni Moya
Ú DE LA MAXUQUERA
FANDANGO D’AIORA
BOLERO DE CARLET
MALAGUENYA DE BARXETA
Ú D’ANTELLA
JOTA DE MANISES
Es tracta d’un vals/jota cantada, a la que li hem incorporat una tornada instrumental i acoplat una coreografia seguint patrons tradicionals. Va ser transmesa per Amparo Escobar Bes, veïna de Manises.
FANDANGO DE COVETERES
Recuperant cançons tradicionals ab referència al «Ball de les Coveteres» nos trobàrem quer disposàvem d’una jota i d’unes seguidilles. Llavors, per tal de continuar ab la llínia d’evolució tradicional (jota-seguidilla-fandango) nos calia un fandango. L’encarregat de la rondalla Eduard va fer un seguiment d’atres cançons de la comarca (l’Horta Sur) i apartir d’un cant de breçol de la localitat de Massanassa, fa una adaptació a fandango creant parts instrumentals i arranjaments seguint patrons tradicionals i creant una lletra. La coreografia a càrrec de Verònica Orts, tot seguint patrons tradicionals.
SEGUIDILLES COVETERES
Tema tradicional de Manises que varem estrenar i presentar en l’Auditori Germanies en el 2013, on vàrem poder recuperar bona part del patrimoni tradicional nostre. El seu nom és «seguidilla còmica del belem», i la seua lletra era un tant «lliure» depenent del cantador que la interpretara. Les lletres fixades finalment han segut aportades per diferents fonts locals. L’adaptació musical va anar a càrrec d’Eduard Navarro i la creació coreogràfica a càrrec de Verònica Orts, tots seguint patrons tradicionals.
JOTA DE BANYERES
BOLERO PLA DE VALÉNCIA
JOTA DE BENIGANIM
Una vegada finalisada l’actuació, els dos grups varen pujar a l’escenari i invitaren al public que es sumara a l’acte ballant en ells, formant un conjunt agermanat i de gran colorit, en una nit que invitava a participar.
Per a finalisar la foto de familia no podia faltar i tots d’alt de l’escenari posaren per a recort d’una nit que no s’oblidarà.
Enhorabona a l’Ajuntament per l’iniciativa i als grups per fer-mos passar dos hores maravelloses, sentint cants de la terra valenciana i mallorquina.
.