Este artículo se ha actualizado el 11 de marzo
de 2020, cerca de 21 años después de publicarlo.
El motivo es aclarar al lector que lo que aquí se
relata es lo que el autor hubiese querido encontrar,
y no lo que en ese momento se encontraba.
No se incluyen fotografías de la época, mejor
entren en el menú y vayan leyendo cómo está
la Ciudad actualmente.

VISITA
TURISTICA A LA
CIUTAT
DE MANISES
Un
programa de festes, com el que ara te vosté en les mans, mai ha
segut lloc per a crear discòrdia i malhumor, sino tot lo contrari,
ya que en els articuls s’intenta donar a coneixer o retraure totes
aquelles coses bones que té un poble, ya siguen socials, culturals o
econòmiques, per aixó vaig a intentar glossar el meu poble:
MANISES, vist per un visitant que interessat per la Història i el
nom, ve a Manises de visita turistica.

De
tots es conegut que la Nostra Ciutat té la ceràmica com a
referència, i és u dels pobles d’Espanya que, cadascú en les seues
variants, te l’artesania, en este cas la ceràmica, com a quefer
quotidia i que’ls tallers i les fàbriques son el referit d’ella.

Fent
un repàs per la guia turistica de Valéncia, Manises té la
categoria de Ciutat Artesana, Cuna de la Ceràmica, i entra dins dels
circuits per a visitar, per tot aquell que ve al Nostre Regne, Regió
o Comunitat. Ademés de l’artesania ceràmica te atres maravelles que
la fan apetitosa i de bon vore. Es obligatoriament lloc d’encontre i
referència.
Em
situe dins d’un grup d’extrangers, d’eixos que cada dos o tres dies
venen a Manises i que fan l’entrà trionfal per Quart. Lo primer que
m’encontre es una carrer ample, ple de palmeres i on les vies del
tren estàn soterrades, no existix divisió entre Manises i Quart. El
guia me confirma que fa anys hi havien unes barreres que, ademés de
la mala image, era motiu de estancaments i d’hores perdudes, pero que
ara ya tenim el tren, convertit en metro i que, aplega fins a
l’aeroport internacional. El metro està soterrat en Quart i en tota
Manises i torna a eixir a les afores del poble, a on no molesta ni als
ciutadans ni a les fàbriques. Costà per es va conseguir, a l’anar
tots units. Poble i Ajuntament, Quart i Manises.
Passe’m
el pont, després del Barri del Carme, i ya comencen les sorpreses, a
l’esquerra m’encontre en una gran plaça, que es diu d’Espanya, on
s’encontren recollits, en primer terme, rodejant la plaça, tots els
escuts de totes les provincies espanyoles. Dins me maravella la
grandiositat i el bon gust en que està feta esta plaça, on es
recullen tots els jocs que els chiquets jugaven, antigament. En
l’autobus, el guia nos dona 15 minuts per a llegir i comprende lo que
alli s’exposa, quan realment es necessari molt més temps per a poder
admirar lo que alli s’encontra.

M’emporte
un gran plaer visual, ya que en la frontera d’enfront, fent joc en el
conjunt de la plaça, existix una fàbrica de ceràmica, que ara es
veu tota l’artesania que conté, pero que antigamente, fa molts anys,
el propietari de la fàbrica, tingué que tapar-la, pintant-la de
calç, per que l’Ajuntament li volia fer pagar una cantitat molt gran
de diners per que ho consideraven com a publicitat, pero que en
realitat es el nom de la fàbrica, fins a que es donaren conte que,
l’antiguetat que tenia l’artesania i
 la bona image i impressió que donava al que entrava en Manises,
per eixa zona, era superior en calitat a lo que possiblemente es
poguera traure en impots.
Pujem
a l’autobus i no més entrar al poble, m’emporte la sensació que
estic en un poble com n’hi han pocs en Espanya, me crida l’atenció
lo net que està i lo cuidades que té les aceres i les cases. Netes,
emblanquinades, els llindars de les portes plens de taulellets en
cenefes. 
Aço
comença be.
A
la dreta es veu un edifici, de recent construcció, i que servix per
a la Promoció de la Ceràmica Valenciana, el seu nom AVEC,
Associació Valenciana d’Empresaris de Ceràmica. En est edifici es
pot admirar tota la diversitat de la ceràmica i porcelana que es fa
pels membres de l’Asociació. Es un edifici que el poden visitar no
més professionals del sector, a excepció d’acontenyiments o mostres
preparades aposta.
Parem
en el semafor que indica, a Manises-a Paterna, i veig a l’esquerra un
gran edifici. El guia comença a explicar que abans era un edifici
antic, on estava un casino, una emisora de radio i atres
dependencies, a punt de caure, pero que hui en dia es la seu social
de la Banda de Musica. Té un gran saló d’actes i moltes
dependencies, totes elles insonorisades, per a no molestar als veïns,
i ademés té aparcament soterrani per a poder aprofitar el lloc i
traure el maxim rendiment. L’edifici, propietat del poble, està
decorat, per dins i per fora, ¡¡¡ com no !!!, en ceràmica i
rajoletes de Manises. En la part de d’alt finalisa la decoració, en
quatre ànfores antigues, originals, boniques, uniques, pintades en
blau, i que gracies a la sensibilitat dels manisers i al servici de
manteniment de l’Ajuntament, es guardaren i hui es poden vore i
admirar.

L’autobus
aparca en l’Oficina de Turisme, carrer del Poble Valencià, i mentres mosatros entrem a que nos donen propaganda en tots els idiomes:
Valencià, Castellà, Anglés, Francés, Italià, Alemà i inclus en
Japonés, l’autobus es dirigix, acompanyat per la policia municipal,
a una zona d’aparcaments que ya se té pre-establida i que ara, ens
diuen, está situada enfront de l’estacio de Renfe, encara que n’hi
han atres en atres llocs de Manises, com per eixemple en l’explanà
junt al Trinquet.
A
l’entrar en l’Oficina de Turisme, ademés de l’amabilitat de les
persones que l’atenen, lo primer que admirem es una gran parc que
existix al costat i que antigament eren unes basses d’aïgua que
abastia a tota Valéncia. Fa alguns anys hi havia una escola taller,
pero hui està en uns atres terrenys de propietat municipal, ya que a on estava no tenia lloc de ser, a l’existir un mercat i ni per
salubritat, estètica ni per sentit comú, devia continuar alli.

Baix
del parc s’encontra lo que antigament eren les basses i el mecanisme
que fea que se purificara i es fera potable l’aïgua. Per una escala
de caragol vaixem. Es veuen els mecanismes antics i les mencionades
basses. Tot net, ple de llum, i que encara guarda eixe sabor artesà,
en este cas de fer l’aïgua potable. Es un lloc fresquet i agradable,
digne de vore.
El
guia comenta que ara, al pujar, baix de lo que’s el parc existix un
aparcament de coches, aprofitant els forats que n’hi havien de les
basses a l’aire lliure i que d’alt, com vegem, està contruit el parc
per a que’ls maniseros puguen anar i passar el rato, disfrutant de la
naturalea a l’aire lliure. Es u dels centres de recreu que més m’ha
agradat , ya que

la caracteristica que està tancat i rodejat, tant per dins com per
fora (on baixem dels autobusos), i a més del arbres tan antics i
auntòctons que n’hi han i que fan ombra, existixen uns murals de
ceràmica on s’explica l’antic procés de l’aigua, fent referencia al
nom del Parc. Informa que fins a les 10 de la nit està obert i en
dies de festa més tart. S’aprofita per a fer actes culturals, sobre
tot en l’estiu.
No
molt llunt del Parc dels Filtres, s’encontra l’acequia d’Els Arcs,
que encara que està dins del llit del barranc, en el seu dia es
varen canalisar les aigues que per alli anaven i ara servix per a que
es puga anar a passejar i disfrutar de l’aire lliure, on els chiquets
i majors s’ho pasen la mar de be.
Dels
cinquanta que anem en el grup mos dividixen en dos de 25, ya que es
podem pedre les explicacions que el guia nos dona, i no volem
deixar-se res en el tinter, volem coneixer-ho tot.

El
meu guia, millor dit la meua guia, es una chica molt simpàtica,
enamorà de Manises i de totes les seues maravelles, (ho detecte per
la forma de parlar i els ulls que la delaten), i primer mos fa
entrar en el mercat explicant que antigament eren pocs el llocs de
venda i es volia tancar, pero per la pressió dels veïns,
l’Ajuntament va reconsiderar la situació i va fer una gran campanya
donant facilitats per a que no sols els que estaven allí es pogueren
mantindre, sino que anaren aumentant fins a que estigueren tots els
llocs plens, com ara. La frontera del Mercat «Los Filtros»,
una preciositat. Tot net i curios. Els baixos els gasten els
propietaris del llocs del mercat per a càrrega i descàrrega, ya que
te un ascensor, pagat per l’Ajuntament, a conte de les concesions
dels llocs de venda, per a facilitar-los el traball. Lo que queda de
lloc s’utilisa d’aparcament, ya que és una zona que te falta de
places.

Eixim
i m’emporte la segona gran impressió, un edifici, tot decorat en
taulellets blaus, antic, «El Arte». Buscant en l’informació
que de Manises ens han donat, recorde que estava en unes postals que
vaig comprar en Denia. Dona goig vore-la. Tot l’edifici en taulellets
blaus i enblanquinat , donant una sensació de respecte pel Patrimoni
d’un Poble, pero lo que més me crida l’atenció es que mirant-la de
front, a la part dreta existix un afegit (pareix), pero que forma
part de l’edifici, on estàn les incrustacions més valuoses de tota
la frontera. Explica la chica que antigament estava tapat en algeps i
que, per fi, es va recuperar i ara es mostra a tots, en tot el seu
esplendor.

El
carrer, encara estem en el del Poble Valencià, està net i les cases
totes pintaes i curioses.

Tornem
arrere i s’encontrem en l’Avinguda de Blasco Ibáñez. ¡¡¡ Que
passà d’Avinguda !!!. Tres Monumenmts centren la decoració
principal. Destaca la Creu de Ceràmica, el monument al Ceramiste
Gimeno, les figures de l’Alfarer, el Pintor i la Pintora Manisera
(totes fent un conjunt),  aixina com els bancs artistics i
ornamentals, de ferro i fusta, diferents a tots, i que estàn a lo
llarc de tota l’Avinguda. Tenen uns medallons on es representen
escenes del procés de la fabricació de l’artesania ceràmica
manisera.


Son
extraordinariamente funcionals, ya que en circunstancies excepcionals
(obres, pavimentació, etc.) es poden traslladar de lloc sense fer
molta faena. El paviment, de ceràmica, de la que no esbara, on pots
passejar, i
 
completa
la decoració uns macetons de terra roja i unes jardineres, en
rosers, i decorades en taullels, fets per pintors i pintores
manisers, 
(tot
cau en casa). La circulació, encara que és una artearia principal,
que creua el poble, està reduïda a limits de 20 km per hora. El pas
de persones està senyalisat en llum intermitent i pintat en terra,
«pasos de cebra».

L’Avinguda,
també té, com a ornamentació unes faroles diferents a les típiques
de plastic, tan lleges i que decorativament no aporten res. Les d’ara
son de ferro forjat, en incrustacions de ceràmica, feta pels
artistes de Manises, del Poble, i que son un model per a que, poc a
poc, i segons es vagen fent velles les existents es posen en el seu
lloc, per tota Manises. Els monuments estàn plens de llum i la guia
nos ensenya unes fotografies, fetes de nit (ara es de dia i no es pot
apreciar), on es veu la bellea de toda l’Avinguda en el seu conjunt.

Després
de descansar un poc en els bancs, visitem l’Antiga Escola de
Ceràmica, on s’encontra la Seu del Gremi de Mestres Artesans
Ceramites. Est edifici, antigament estava ocupat per una guarderia
infantil, que ara ya té una atra ubicació, la Banda de Musica que
també té la seua pròpia i el Gremi de Ceramistes que continua en
el mateix lloc. Hui es tot per a la ceràmica, per a fer
demostracions i ensenyar l’ofici, tant a jovens com a majors. Totes
les semanes el visiten escoles, tant de Manises, com de fora, per a
que coneguen i sapien apreciar l’artesania que alli es fa, i que
Manises, Cuna de la Ceràmica, des de tans anys continua fabricant.
Nos ensenyen el claustre i les dependències que’l rodejen i alli
s’encontren ceramistes, jovens i manco jovens, que deprenen l’ofici
d’alfarer, per a que no es perga. Dibuixar, pintar, fer a l’aire,
restaurar, reproduir, etc. etc. es el treball que en l’escola
s’ensenya a tot el que vol dependre l’ofici. En les dependències ,
en la planta baixa, entrant a l’esquerra, existix una exposició
permanent de les obres que fan els Agremiats de l’Associació i en la
part dreta comença propiament l’escola.


En
la part superior de l’edifici existixen una sales que s’utilisen,
també, d’exposició de Ceràmica, pero que en un moment determinat,
l’Ajuntament fa les exposicions o Bienals de Ceràmica o qualsevol
atre acte cultural que se considere oportu.

Ademés
de les visites de les escoles, diariament es recibixen visites de
professionals i particulars que estàn interessats per la ceràmica,
en concret per la Ceràmica de Manises.

Una
vegada finalisat esta interesant visita, visitem el Museu de
Ceràmica, que és u dels millors i de major contingut de la Història
Ceràmica Manisera. Està situat en el Centre Històric de Manises, a
l’igual que l’Església de Sant Joan Batiste, que també visitem, i
que en la propaganda que ens donen fa una chicoteta introducció, en
varies llengues, del perqué, com i quan es va construir. Per dins
no té res que envejar a cap d’Església que yo he vist, ya que els
murals de ceràmica, les cenefes antigues, les reproduccions i tant
la cupula com la capella de la comunió, que ara estan restaurant,
es de lo més bonic i artistic que te Valéncia. Destaca el quadre de
«La Santa Cena» realisat per Arturo Alamar, en l’any 1922.
Es un panel ceramic de 3,30 x 2,20 metres, que reproduix l’oleo de
Francisco Basano, que existix en el «Museo de El Prado».
Està compost per 352 taullels de 15 x 15, i s’encontra en un lloc,
al meu entendre, poc realçat, ya que, o es trau i es coloca en un
lloc preferent, o s’enllumena, 
per
a donar-li la categoria que té. La visita a l’Esglesia està
contemplada dins del circuit de la visita a Manises, part històrica.

Per
a finalisar el guia nos comunica que en el lloc d’encontre, La Creu
de l’Avinguda, espera l’atre grup i que tenim 1 hora per a visitar i
comprar
ceràmica
en les tendes que, passant de 50, existixen en el poble i cada dia en
posen més. Allí podem comprar recorts de Manises, comprar «postals»
de toda clase, antigues i noves, (es troben en les tendes, bancs,
estancs, forns, etc.) a on estornarem a reunir en el mateix lloc per a
pujar als autobusos y anar-se’n a Valéncia. Abans passarem per la
«Paloma», monument de l’artiste Enrique Sanisidro, que
també ha pintat els murals de l’Aeroport i d’AVEC.

Pujem
en l’aubotus creuem Manises pel carrer de Riba-roja i pasem, a
l’eixida del poble, per una «rotonda», chicoteta, molt ben
ornamentà, ya que per ser una atra entrà a la Ciutat s’han
preocupat de fer uns grans panels de ceràmica, (com estàn en totes
les entrades a Manises), en varios idiomes. A l’entrar donant la
Benvinguda i a l’eixir desijant-los Bon Viage i que’ls esperem. A la
dreta la «Paloma» i a l’esquerra l’Aeroport.

Moltes
son les possibilitats que, com a foraster, crec que té Manises com a
Centre Turistic i Cultural. Possiblement es pogueren aportar moltes
idees, pero ya ho farè en la meu pròxima visita, que espere no
tarde molt.

Eixim
de Manises per la carretera que va junt a l’aeroport, en direcció a
Ribarroja. Ampla, en dos sentits de circulació per banda, com una
autovia. Apleguem al Poligon de la Cova. Ample, gran, en molt
d’espai, ben senyalisat, on s’endivina que quan el varen planificar
posaren el cinc sentits, ya que no li falta de res. Per tindre té
infinitat d’empreses extrangeres, ya que vas passant y tot son firmes
asiàtiques que s’han establit en Manises.


Vertaderament
Manises sí que és internacional.

Pepe Esteve Navarro
Manises Online, 21 de març de 1999
.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad